L’alimentació es defineix com un procés vital, tan antic com la humanitat mateixa, a través del qual, l’individu selecciona de l’oferta del seu entorn els aliments que han de configurar la seva dieta i els prepara per a la seva ingestió. Es defineix, per tant, com un procés voluntari i educable.

 

La nutrició es defineix com un conjunt de processos automàtics involuntaris i continus (digestió, absorció, utilització), a través dels quals l’organisme aprofita les substàncies contenides en els aliments.

 

Un aliment és una mescla complexa de substàncies, la majoria de les quals tenen valor nutritiu i realitzen unes funciones especifiques en l'organisme humà. Es tracta de definir quins son els components dels aliments que tenen valor nutritiu, com es classifiquen els aliments en funció de les seves propietats nutricionals i quin paper tenen en l'organisme els diferents nutrients. L’ interès d'alguns components dels aliments supera actualment lo estrictament nutricional per a perseguir efectes preventius, i fins i tot curatius, de certes malalties: són els anomenats aliments funcionals.

 

Els essers vius s’alimenten per sobreviure, ja que els aliments són energia, necessària per moure’s, corre, caminar, respirar, menjar, etc., i aporten els nutrients necessaris per construir i mantenir el cos:

 

• Les plantes s’alimenten de matèria inorgànica, és a dir de minerals que obtenen del terra mitjançant les arrels i que amb l’ajut de la llum solar transformen  en matèria orgànica, en un procés anomenat fotosíntesi, segur que n’has sentit a parlar. Per això diem que les plantes són autòtrofs. El mateix succeeix amb les algues verdes que viuen al mar o en aigües dolces.

• Els animals, pel contrari, són éssers heteròtrofs que a diferència de les plantes han d'ingerir matèria orgànica, bé menjant directament productes vegetals, o bé menjant productes d’altres animals que prèviament hagin obtingut la matèria orgànica de les plantes. Així quan mengem peix, la seva carn està formada de matèria orgànica que prèviament han obtingut alimentant-se d’algues. El mateix passa quan mengen carn de vedella o de xai, en que incorporem la matèria orgànica que abans ells han incorporat menjant herba.

 

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica els aliments en tres grups segons segons la futura funció que realitzaran en l’organisme. La Taula següent mostra una classificació d'aquests tipus, en la que a més també es diferencien subgrups de productes segons el seu origen. En principi, cal pensar que els aliments dintre de cada grup són nutricionalment equivalents, encara que hi ha matisos considerables. Existeixen productes que, per les seves característiques, poden ser inclosos en més d'un grup. Així, els llegums poden formar part dels aliments plàstics, pel seu contingut en proteïnes, i dels aliments energètics, pel seu contingut en midó. Fins i tot, si s'accepta un criteri ampli en el caràcter regulador, els llegums podrien pertànyer també al grup d'aliments reguladors. Introduir-los en un o altre grup pot defensar-se des de punts de vista diferents, com poden ser hàbits i disponibilitat de productes.

• Aliments plàstics: Són aliments rics en proteïnes  i sals minerals

• Aliments energètics:  Són aliments rics en glúcids, lípids i  ens menys mesura en proteïnes.

• Aliments reguladors o protectors: Aliments rics en vitamines  i minerals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'organisme necessita material plàstic per a la construcció dels seus propis teixits i òrgans, material energètic pel funcionament de tots els complexes sistemes necessaris per a mantenir les funcions fisiològiques de l'organisme i per fer front a l'activitat física i per últim també són necessaris elements reguladors de totes aquestes funcions.

 

El material plàstic per excel·lència són les proteïnes i també el calci, l'energètic són els hidrats de carboni i els greixos i les substàncies amb funció reguladora són principalment les vitamines i les sals minerals. Tots ells són presents en els aliments, i la mancança o l'aportament inadequat de qualsevol d'ells pot comprometre el normal desenvolupament de les funcions plàstiques, energètiques i reguladores, i per tant afectarà negativament la salut i pot determinar l'aparició de malalties.

 

Per a garantir un aportament suficient de cada tipus de nutrient, s'han de consumir en principi diàriament aliments plàstics, energètics i reguladors. Pel contrari, es recomana moderar el consum d'aliments complementaris.

 

I poden haver d’altres classificacions dels aliments segons diversos criteris:

• Segons el seu origen o procedencia:

  • D’origen animal

  • D’origen vegetal

• Segons la seva composició:

  • Hidrocarbonasts

  • Lipídics

  • Proteics

• Segons la seva aportació en energia:

  • Molt energètics

  • Poc energètics

Basan-nos en els principis exposats, en la producció i disponibilitat del nostre entorn, en els hàbits i els costums de la població, així com en les recomanacions alimentaries per millorrar l’estat nutritiu d’aquesta, es presenta la classificació de 7 grups d’aliments.

 

• Grup 1: Ous, carns i peixos

• Grup 2: Llet i derivats  làctics

• Grup 3: Greixos i olis

• Grup 4: Fècules

• Grup 5: Fruites, verdures i hortalisses.

• Grup 6: Begudes

• Grup 7: Sucres

 

Amb freqüència oblidem fer una especial referència a l’aigua, substància nutritiva no energètica però imprescindible per a l’adequat funcionament i equilibri del nostre organisme. Malgrat d’estar continguda, en major o menor quantitat en els aliments, és convenient una ingesta d’aigua natural d’ aproximadament 1 a 1,5 l/dia. Es recomana evitar, de forma habitual la ingesta de begudes refrescants o gasoses en substitució de l’aigua.

 

Aquests són els aliments que poden considerar-se bàsics, sent necessari o convenient ingerir a diari aliments d’aquests set grups per aconseguir un equilibri en l’alimentació. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Piràmide alimentaria. 

 

Com es pot observar en la imatge de baix, la piràmide nutricional es representa com un triangle, encara que a vegades apareix representada com una piràmide. Els aliments apareixen ordenats segons la freqüència d’ingestió. Els que apareixen en la part de baix, són els que cal menjar amb més freqüència i els que apareixen en la part de dalt, els que cal menjar amb menys freqüència.

Aquesta freqüència d’ingestió, depén del tipus de nutrient que predomini en l’aliment, ja que el nostre cos necessita:

• Entre 1 litre i mig i dos litres d’aigua al dia.

• Obtindre diàriament una quantitat elevada d’hidrats de carboni per a disposar d’energia que ens permeta: pensar, córrer, jugar, passejar...

• Obtindre diàriament una alta quantitat de vitamines i minerals perquè el cos funcione correctament.

• Obtindre diàriament una quantitat baixa de proteines: per a créixer i per areparar els teixits del cos.

• Obtindre ocasionalment una quantitat baixa de greixos i dolços, ja que l’energia que ens proporcionen, es queda acumulada en el cos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aliments complerts i aliments incomplets. 

Els aliments complerts són aquells que presenten tots els tipus de nutrients i en una proporció similar a la que necessita el nostre cos. Un exemple d'aliment complert és la llet. Això és lògic ja que constitueix l'únic aliment dels nadons. Per la mateixa raó els ous en el món animal i les llavors en el món vegetal constitueixen aliments relativament complerts. En canvi són aliments incomplets el sucre, el oli i lamantega donat que pràcticament no més contenen un tipus de nutrient.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La manipulació dels aliments.

En la manipulació dels aliments, ja sigui en el camp, en el transport, en el mercat o en la cuina, s'ha de fer d'una forma higiènica, és a dir sense augmentar la seva contaminació microbiana. Per a això es recomana:

• Rentar-se les mans abans de tocar els aliments per a cuinar-los o per a ingerir-los.

• No tossir o esternudar sobre els aliments ni manipular-los en cas de patir una malaltia infecciosa com per exemple una grip.

• Rentar i mantenir nets tots els utensilis de cuina

• No deixar els aliments frescs o cuinats a temperatura ambient durant molt temps

• Evitar la descongelació fins l'instant mateix de la seva utilització. És a dir evitar el trencament de la cadena de fred.

• Mantenir net els vehicles de transport i els magatzems d'aliments.

 

La comercialització dels aliments.

Per a estar correctament informats és convenient que els aliments estiguin etiquetats i que la publicitat no sigui enganyosa.

Les etiquetes correctes són aquelles en les quals s'indica el nom del producte, l'estat de l'aliment, el procés de conservació, llista d'ingredients en ordre decreixent i d'additius o els seus respectius codis, el pes o volum, la data de caducitat o la data de consum preferent, el nom de l'empresa responsable i el nombre de lot de fabricació. En la publicitat dels aliments s'ha d'observar si a més de la qualitat nutricional apareix informació sobre el preu i el temps de conservació que presenta.

 

Els aliments transgènics.

Són els aliments elaborats a partir d'organismes transgènics és a dir organismes desenvolupats a partir de cèl·lules en les quals s'ha introduït un o més gens d'altres espècie amb la finalitat de millorar les seves característiques. Així, per exemple, s'ha obtingut una varietat transgènica de blat de moro que és més resistent a les plagues gràcies a posseir un gen procedent del blat; una varietat de tomàquet que madura més lentament, el que permet disposar de més temps per al seu transport, i una varietat transgènica de salmó que suporta millor les baixes temperatures gràcia a un gen d'una espècie de peix de l'Àrtic. Tots els aliments transgènics deuen superar uns controls molt severs per a assegurar que no produeixen cap perjudici als humans i que els organismes transgènics dels quals procedeixen no constitueixen cap perill per al manteniment de la biodiversitat natural