4.-CREACIÓ, DISSENY I GESTIÓ PÀGINA WEB (WIX)

“Si un lloc web és difícil d’utilitzar, la gent marxa. [...] Si els usuaris es perden en un lloc web, marxen. Si la informació d’un lloc web és dura de llegir o no contesta a les preguntes clau dels usuaris, marxen. [...] Hi ha molts altres llocs web disponibles; marxar és la primera línia de defensa quan els usuaris es troben una dificultat.”

J. Nielsen

 

Per escriure un web s’han de tenir en compte diverses qüestions prèvies a la seva elaboració material. Els continguts que es treballen en aquest segon bloc són destinats a la reflexió i la valoració de determinades qüestions bàsiques en la redació de webs, condicions que sovint els redactors de pàgines obvien o desconeixen i que, en el fons, són fonamentals perquè qualsevol projecte reïxi amb validesa.

ARQUITECTURA WEB

Un web no és una sola pàgina aïllada, sinó que és una estructura complexa a la qual s’accedeix per una pàgina d’entrada i on hi ha informació distribuïda i diversa.

 

És similar a l’arquitectura d’un habitatge: l’entrada, el vestíbul, el rebedor, un menjador que alhora es connecta amb la cuina i que té sortida al pati i que alhora aquest pati, per una altra porta, connecta amb una habitació de pas, que al seu torn va a d’altres habitacions, etc. Per tenir clar abans de la seva construcció com serà aquest habitatge es necessita un plànol que permeti fer-se fer una idea de com quedaran distribuïdes i connectades totes les parts de la casa. L’arquitecte és qui fa els plànols i també qui en dirigeix la construcció. La feina de qui vol redactar una pàgina web comença també en aquest punt: cal fer uns bons plànols i una bona previsió per a una bona construcció de l’estructura web.

Però què vol dir i quina ha de ser l’arquitectura correcta perquè una pàgina web sigui efectiva? La qüestió clau comença a no perdre de vista que les pàgines web s’han de construir pensant en l’usuari i en les seves necessitats. Combinar la presentació de les pàgines, el seu disseny, la navegació, l’estructura o fins i tot definir si seran o no interactives, tot això forma part de la tasca d’un arquitecte web.

 

El punt en concret d’aquesta qüestió és l’aplicació del concepte d’arquitectura web. Pot ser que s’inventin dissenys molt atractius, però també poden ser molt poc funcionals. Dependrà de com estigui construïda l’estructura sobre la qual se suporta el disseny de la pàgina. L’arquitectura de la web intenta unir tots aquests conceptes basant-se en una estructura clara, enllaçada funcionalment i amb un esquelet sòlid, però sobretot pensada per a l’usuari. Aquest no s’ha de sentir perdut ni obligat a passar per allà on no li interessa. És un equilibri entre allò que es vol presentar, com s’haurà de presentar i la previsió de com ho podrà consultar l’usuari.

La relació de les persones amb les màquines de vegades pot esdevenir complicada. L’usuari que s’ha d’entrendre amb el nou suport demana sobretot que es pensi en ell a l’hora de donar-li productes web

LA NAVEGACIÓ

Un cop s’ha triat una estructura concreta s’ha d’establir la navegació, és a dir, la manera com s’haurà de moure l’usuari pels continguts de la pàgina web. Quin itinerari se li proposa? L’usuari ha de ser capaç de trobar fàcilment allò que busca. Per tant, ha de saber orientar-se bé amb els elements visuals que se li ofereixen.

 

El concepte de navegació dins l’estructura d’un web respon a una forma combinada de desplaçament entre les informacions enllaçades de manera horitzontal i informacions enllaçades de forma vertical.

 

Hi haurà una sèrie d’elements que ajuden a fer efectiva la navegació web. Així, un cop s’han definit els apartats generals de què consta el web i s’han distribuït en forma d’esquema o estructura, cal ajudar l’usuari a moure’s amb claredat i orientant-lo sense obligar-lo a passar per pàgines d’informacions que potser no li interessen i que el fan sentir perdut. Per ajudar-lo és bo tenir en compte aquestes recomanacions:

[1] Indexar la informació (és a dir, treballar amb un índex). 
[2] Triar els elements d’enllaç que facilitaran canviar d’una pàgina a l’altra. Pot ser que es decideixi per un gràfic o simplement per un text d’enllaç. 
[3] Ubicar sempre l’usuari per saber en quin punt es troba i així es pugui orientar dins del web. 
[4] Pensar i dissenyar les subnavegacions dins de cada gran apartat que es presenten a l’usuari, si és que el web ho requereix (dependrà de com s’hagi indexat la informació).
[5] Oferir sempre, encara que es repeteixin, els màxims elements de navegació. Per exemple, si la pàgina és molt llarga és convenient repetir els elements de navegació al final perquè l’usuari no hagi d’usar la barra de desplaçament. 
[6] Usar, si cal, una eina de navegació que permeti moure’s dins d’un únic document o pàgina. És a dir, navegar verticalment, no canviant de document, sinó desplaçant-se amunt i avall. 
[7] Tenir cura de no deixar mai pàgines orfes, és a dir, pàgines que no van enlloc i que no retornen al lloc d’on vénen perquè els falta algun element de navegació, com podria ser una icona de retorn enrere.

 

Una forma de navegació ordenada proporciona a l’usuari un sentit de l'orientació indispensable dins del web. Cal no estalviar elements gràfics i visuals que assegurin una bona navegabilitat.

EL DISSENY WEB: USABILITAT I ACCESSIBILITAT

Dissenyar una pàgina web és determinar tots els elements que hi haurà en pantalla: els textuals i els tipogràfics, la tria o no de gràfics o d’imatges, el tipus d’icones i la presència o no de so i de vídeo. Qualsevol producte que impliqui un disseny hauria de proposar-se, a banda d’obtenir un resultat bonic, la seva eficiència funcional, la seva utilitat.

S’haurà de vetllar per la usabilitat de la web. La usabilitat a les pàgines web és una característica de qualitat que determina la facilitat de la interfície perquè sigui utililtzada per l’usuari. Per tant, el dissenyador és qui decideix com serà formalment la pàgina i quines característiques tindran, per exemple, els fons, els objectes, els gràfics o els botons de la pàgina web. No s’ha de perdre mai de vista que es treballa per a les persones i que aquestes persones busquen en les webs una informació determinada que han de veure i consultar inevitablement per mitjà d’un aparell: l’ordinador.

 

L’accessibilitat web consisteix a vetllar perquè totes les pàgines que es publiquen a la Xarxa siguin accessibles a tothom. La informació de la web s’ofereix per mitjà d’un monitor d’ordinador i això ja és una dificultat, perquè hi ha persones amb problemes de visió i se’ls n'ha de facilitar l’accés. Per exemple, es poden tenir versions de la mateixa pàgina amb d’altres mides de lletra que permetin fer més gran el text per veure’l millor.

 

El disseny per a la web hauria de tenir en compte:

[1] L’organització del material visual.
[2] L’establiment de les condicions visuals.
[3] L’estreta relació que ha de tenir el disseny formal amb la manera com s’ha estructurat la informació.

 

Hi ha una sèrie de punts clau que es poden aplicar a la redacció i disseny final d’una pàgina web per fer-la com més usable i accessible millor:

[1] Consistència d’estil. Això dependrà directament d’haver-ne determinat molt bé el disseny. No es vol dir amb això que s’hagin de saber fer filigranes a l’hora de dissenyar la interfície, sinó que cal mirar d’aprofitar al màxim els recursos de què es disposa a la Xarxa i aprendre a utilitzar-los conseqüentment. Dissenyar un web equival a determinar quina imatge tindran totes les pàgines que s’elaboren. Unificar aquesta imatge ajudarà a identificar-se com a autors i alhora ajuda l’usuari a saber on és.

 

[2] El tipus de pàgina que es farà servir per organitzar els continguts. És a dir, si amb una pàgina simple n’hi ha prou, doncs s’utilitzarà aquesta. Però potser els continguts i l’estructura que se’ls vol donar és més complexa. Llavors potser caldrà valorar si es necessita una pàgina de marcs i, si és així, s’hauria de considerar fer-ne una versió simple per facilitar-ne la consulta.

 

[3] La lletra, és a dir, la tipografia que es triï, identificarà les pàgines del web que s’està construint. Sempre és recomanable treballar amb estàndards tipogràfics perquè això assegura que qualsevol usuari visualitzarà correctament la tipografia triada. No és recomanable variar gaire la mida de la lletra que s’utilitza. Els encapçalaments poden ser més grans de mida i el cos dels textos haurien de ser d’una mida igual.

 

[4] Les imatges són part important d’aquesta nova forma d’expressió. S’ha de tenir en compte que segons el tema de què es parli en una web, els destinataris als quals s’adreça o l’objectiu que persegueix, caldrà dotar el text de l’aspecte que es consideri adient tenint en compte de no saturar-lo d’imatges o gràfics amb efectes innecessaris o fugint d’una monotonia que no informa visualment de res l’usuari.

[5] La llargada de les pàgines. Diversos estudis d’usabilitat demostren que als usuaris no els agrada haver de tocar la barra de desplaçament vertical per anar descobrint els misteris que els amaga la web que consulten. Un tant per cent determinat d’usuaris deixen de visitar les pàgines que tenen massa necessitat de la barra de desplaçament per poc pràctiques i feixugues. Una recomanació fonamental a l’hora de dissenyar una web és determinar que la llargada de les pàgines no superi en excés la mida d’una pantalla. D’altra banda, si no hi ha més remei que tenir un document llarg, a la pàgina es poden oferir ajudes a l’usuari (per exemple, posar un índex al començament del document amb enllaços cap als apartats).

 

[6] Una última qüestió bàsica és encertar la combinació de colors per a la pàgina, ja que aquests asseguren la llegibilitat dels continguts. Els colors que s’usin han d’estar d’acord amb el context en què es desenvolupa el tema del document. Un dels problemes quan s’utilitzen colors és que aquests poden canviar segons el tipus de monitor amb què es visualitza la pàgina. Fer servir molts colors pot confondre l’usuari. És convenient definir tres o quatre colors bàsics, combinar-los, i definir-ne els tons (més clars i més foscos).

S’ha d’aconseguir dissenyar una pàgina funcional i simple: l’usuari agraeix un disseny discret i sobretot que no li facin perdre el temps amb animacions sobreres o passos intermedis.

 EVOLUCIÓ DE LA WEB 

1. LA WEB 1.0 (Internet bàsica)

 

La Web 1.0 va començar en els anys 60's al costat de l'Internet, de la forma més bàsica que existeix, amb navegadors de sol text, com ELISA, era bastant ràpid però molt simple. Després en els 90 va sorgir HTML (Hyper Text Markup Language) com a llenguatge hipertext i va fer que les pàgines Web siguin més agradables a la vista i puguin contenir components com a imatges, formats i colors.

 

Els primers navegadors visuals van ser Netscape i Internet Explorer.


Aquesta Web és de solament lectura, ja que l'usuari no pot interactuar amb el contingut de la pàgina (cap comentari, resposta, etc.). Estant la informació totalment limitada al que el Webmaster pugui publicar.


Limitada, usada fonamentalment per publicar documents i realitzar transaccions. Amb ella, les grans empreses van inaugurar la seva estratègia online. Van crear un lloc on publicar informació corporativa, i van desenvolupar plans de màrqueting i vendes que incorporaven la Web com a nexe amb els clients.

Avantatges

· Exposició al món sencer a través de l'Internet.
· El presentador de la informació té total control i autoritat del publicat.

Inconvenients:

· La comunicació és passiva.
· No es permet retro alimentació perdent l'oportunitat de tenir accés a informació rellevant.
· No es coneix immediatament la reacció del públic en relació a la informació compartida.

 

2. LA WEB 2.0 (La xarxa social/la de la col·laboració)

 

Es refereix a una segona generació de Web basada en comunitats d'usuaris i una gamma especial de serveis, com les xarxes socials, els blogs, els wikis o les folcsonomías, que fomenten la col·laboració i l'intercanvi àgil d'informació entre els usuaris, on el estaticismo de les pàgines passa a transformar-se en una matriu d'interacció de l'usuari amb la Xarxa podent ell mateix incloure la seva pròpia informació en el sistema, creant o no webs interactives i visuals. És a dir, els llocs web 2.0 actuen més com a punts de trobada, o webs depenents d'usuaris, que com a webs tradicionals.


A més és la transició que s'ha donat d'aplicacions tradicionals cap a aplicacions que funcionen a través del Web enfocades a l'usuari final. Es tracta d'aplicacions que generin col·laboració i de serveis que reemplacin les aplicacions d'escriptori. És una etapa que ha definit nous projectes en Internet i està preocupant-se per brindar millors solucions per a l'usuari final. En general, quan esmentem el terme Web 2.0 ens referim a una sèrie d'aplicacions i pàgines d'Internet que utilitzen la intel·ligència col·lectiva per proporcionar serveis interactius en xarxa donant a l'usuari el control de les seves dades. Així, podem entendre com 2.0 totes aquelles utilitats i serveis d'Internet que se sustenten en una base de dades, la qual pot ser modificada pels usuaris del servei, ja sigui en el seu contingut afegint, canviant o esborrant informació o associant dades a la informació existent.

Aquesta tecnologia ajuda a les empreses a ser més competitives i posicionar-se al mercat a través de diversos vessants. A més d'aquesta característica, la web 2.0 posseeix enriquiments com els blogs, que aporten un benefici a les comunicacions internes de l'empresa i una comunicació permanent amb el client amb els seus comentaris i aportacions. També és possible gràcies a aquesta tecnologia, crear wikis per definir un llenguatge bàsic corporatiu.


Avantatges:

1. Extrapolació i sindicació absoluta. El fet que totes les aplicacions es realitzin sobre Web, va a permetre que entre elles es pugui compartir tota la informació (principalment gràcies a XML). Això ens va a permetre:
1.1. Propagació immediata de contingut i informació (RSS) que va a permetre un millor desenvolupament de l'estructura en xarxa.
1.2. Ús d'altres fonts per desenvolupar noves aplicacions. Aquesta qüestió va a permetre que el desenvolupament de noves aplicacions se centri en l'aportació de valor afegit, centrant els recursos en el nou, i traient partit del fet per uns altres.
2. Aplicacions (programari) com a servei i no com a producte.
2.1. Això elimina el cost d'accés de les pimes a la tecnologia més moderna, anul·lant les barreres d'entrada a competir als mercats per aquesta via.
2.2. El pagament es fa per servei, la qual cosa en petites empreses és una molt petita quantitat en relació al cost de la plataforma que obté i fora del seu abast a través d'inversions que les traurien del mercat.
2.3. És un servei externalitzat, sense barreres de sortida per al canvi, la qual cosa permet una major dinamicitat al no estar apalancada negativament per les inversions (el que obliga a les empreses ASP a innovar contínuament i oferir serveis de valor afegit constantment).
2.4. Les innovacions són constants (entre altres qüestions perquè l'estratègia de supervivència de les ASP radica en això), sense necessitat d'actualitzacions ni canvis.
3. Ubiqüitat. La Web ja s'ha consagrat com el canal d'interoperabilitat per excel·lència. És a dir, les aplicacions basades en Web poden desenvolupar-se en qualsevol terminal (i no necessàriament en els PC): ordinadors, mòbils, PDAs, TV digital,…Això va a permetre tenir la informació a tot moment i des de qualsevol terminal amb connexió a Internet.
4. Cooperació. Les necessitats de la societat i empresa xarxa radiquen principalment en la cooperació entre els diferents actors. Aquests sistema permeten anul·lar pràcticament els costos per a això (inclòs els costos de relacions socials), arribant fins i tot a la cooperació entre actors que no mantenen relació. L'estructura del sistema coordinarà la relació.
5. Seguretat. Si bé és un aspecte en debat (i com tal ho recullo també en els desavantatges), a nivell de pimes la capacitat de seguretat i de protecció de dades de servidors d'empreses professionals serà sempre molt major que la mantinguda en servidors compartits o en els mateixos ordinadors de gestió diària. Pèrdues de dades per fallades del sistema, virus, atacs,…són constants en els ordinadors personals sense que es mantinguin còpies de seguretat adequades i sent el cost de restauració molt elevat per a aquestes empreses.

 

Incovenients:

1. La seguretat de dades confidencials, com la comptabilitat, facturació, etc. és un dels aspectes que més es debaten, en estar emmagatzemats en servidors aliens. Centrant-nos en les necessitats de les pimes és probable que les dades estiguin en millor recapto de servidors d'empreses dedicades a això que en ordinadors que normalment són molt més vulnerables a atacs de virus, troyanos, espies, etc.
2. La connexió a Internet. La dependència del sistema a la connexió d'Internet segueix sent una barrera a la seva adopció. Si bé les empreses de telecomunicacions cada vegada són més fiables i mantenen millors connexions, sempre existeix la possibilitat de quedar-se sense connexió en la meitat d'una jornada laboral, la qual cosa impediria l'ús del sistema. No obstant això, aquest problema ha de convertir-se tan residual com la caiguda de l'energia elèctrica, que si bé ocorre, no és causa suficient com para no operar sobre la base d'ella.

 

3. LA WEB 3.0 (La xarxa semàntica)

 

Podem identificar la Web semàntica com una forma de Web 3.0. Existeix una diferència fonamental entre ambdues versions de Web (2.0 i semàntica) i és el tipus de participant i les eines que s'utilitzen. La 2.0 té com a principal protagonista a l'usuari humà que escriu articles en el seu blog o col·labora en un wiki. El requisit és que a més de publicar en HTML emeti part de les seves aportacions en diversos formats per compartir aquesta informació com són els RSS, ATOM, etc. mitjançant la utilització de llenguatges estàndards com el XML. Amb aquesta nova transformació es permetrà l'actualització i el dinamisme perpetu a través d'una interacció constructivista i organitzativa de continguts i estructures per part de l'usuari.

 

El terme Web 3.0 és associat per la premsa generalista al concepte de Web semàntica que s'està desenvolupant sota la tutela de Tim Berners-Lee, el mateix que va inventar la Web a principis dels 90. Les característiques que diferencien aquesta etapa de les anteriors es podrien resumir en:

 

  • Transformació de l'estructura Web actual en la de Web semàntica.

  • Utilització d'Intel·ligència Artificial en combinació amb la nova estructura.

  • Prevalença de l'usuari en la creació, organització i rendiment del contingut a través d'un model de cooperació globalitzada.


La web 3.0 és la intel·ligència humana i la de les màquines combinades. Informació més rica, rellevant, oportuna i accessible. Amb llenguatges més potents, xarxes neurales, algorismes genètics, la Web 3.0 posa l'èmfasi en l'anàlisi i la capacitat de processament. I en com generar noves idees a partir de la informació produïda pels usuaris. Qui inverteixi en això i, al nou món transparent, concentri energia i mitjans a comunicar-se i generar confiança des de la Web, serà l'amo dels avantatges competitius.


S'identifica al final de WEB 3.0 com la “Web Semàntica” segons el creador de la World Wide Web, Tim Berners-Lee.

 

Encara no s'arriba a comprendre al 100% el que significa la WEB 2.0 i quins són els seus beneficis, quan ja s'està parlant del terme WEB 3.0 la que promet transformar la nostra experiència Web.


Algunes persones consideren que la WEB 3.0 serà una revolució si és que s'aconsegueix una combinació correcta en el contingut semàntic dins de les pàgines web i l'ús del que s'ha vingut esmentant per molt temps, la intel·ligència artificial, la qual podrà treure el millor suc d'aquesta combinació. Aquest esforç de combinar dues poderoses eines per al benefici de l'experiència en Web


Avantatges de la web 3.0:

· El codi és molt més senzill de desenvolupar i mantenir.
· Els cercadors troben informació rellevant més fàcilment.
· És molt més senzill fer modificacions al disseny o compartir informació.
· No es depèn d'un sol servei per obtenir informació, sinó que aquesta pot estar distribuïda en diversos llocs i ajuntar-la en un tercer.
Desavantatges de la web 3.0:
· Cal tenir més cuidat amb la seguretat de la informació del lloc.

 

4. LA WEB 4.0 (La xarxa mòbil)

 

Aquest terme motiva a pensar que consisteix aquest tipus de web. Ara com ara alguns assenyalen que el resultat de 3D + web 3.0 (web semàntica) + Intel·ligència artificial + veu com a vehicle d'intercomunicació = web 4.0 (web total) és a dir que una vegada s'estableixi aquesta web semàntica (entre l'any 2010 i el 2020) serà el torn d'avançar cap a la web 4.0 en la qual el sistema operatiu establert a la web cobri protagonisme, cap a una web ubiqua que el seu objectiu primordial serà el d'unir les intel·ligències, on tant les persones com les coses es comuniquen entre si per generar la presa de decisions. Pel 2020 s'espera que hi hagi agents a la web que coneguin, aprenguin i raons com ho fem les persones.


A partir de la proliferació de la comunicació sense fil, persones i objectes es connecten a qualsevol moment i en qualsevol lloc del món físic o virtual. O sigui, integració en temps real. Amb més "objectes" a la xarxa, se suma un nou nivell de contingut generat pels usuaris, i amb ell, un altre nivell d'anàlisi. Per exemple, el GPS que guia a l'automòbil i avui ajuda al conductor a millorar la ruta prevista o a estalviar combustible, en poc temps li evitarà el tràmit de manejar-ho.

CONCLUSIÓ

 

  • LA WEB 1.0: Va ser el principi de l'inici del desenvolupament de les telecomunicacion, amb la web 1.0 l'usuari era restringit a llegir la mateixa informacion ja que no es podia actualitzar contínuament. 

  • LA WEB 2.0: tenim un grana avanç com és l'intercanvi de informacion entre usuaris i la interacion en xarxes socials com el facebook i entre uns altres, permitiendonos estar comunicats amb tothom.

  • LA WEB 3.0: Es descriu el camí evolutiu en la informacion, ja que aquesta recopila certs mecanismes de les anteriors, la hi optimitza atraves d'un rapido i facil accés a l'intercanvi de informacion i la participacion en xarxes socials, facilitant les activitats de l'usuari.

  • LA WEB 4.0: És l'avanç mes gran en les telecomunicacions, ja que amb aquesta tecnologia facilita la investigacion, a traves de la creacion d'un sistema operativotan rapido en resposta com és cervell humà.

2020-10-31_07h00_14.png

 CODIS QR